Jane Austen

Es coneguda la meva pasió per l'escriptora Jane Austen, sempre he defensat la seva lluita i defensa de la dona del segle XVIII.

I he defensar-la , ja que habitualment se la etiqueta com a una simple escriptora romàntica.

Res més lluny de la realitat, Jane Austen va ser una dona que va trencar esquemes i que va preferir restar soltera abans que casar-se per mantenir el seu estàtus sòcial.

I no és perque no va estimar a un home , així va ser, però les circunstàncies els van ser adverses.

I quan altre vegada va tenir opció a casar-se, va escoltar el seu cor i va decidir que només les dones s'hauríen de casar per amor i no per necesitat econòmica.

Va morir jove i els últims anys de la seva vida va haver de dependre de les donacions dels seus germans, ( quan no es tenia marit ni pare, els germans es feien càrrec de les despesses de les seves parentes).

En les seves novel.les ho explica molt bé , a Orgull i prejudici, una familia amb 5 filles i cap fill, suposa que les filles han de fer un bon casori.La protagonista lluita contra aquesta imposició i es nega a aceptar al seu cosí com a marit, per poder mantenir la casa familiar.

Es evident que escribia novel.la romàntica, però hem d'entendre que en el marc social on vivia, només ho podia dir en un llibre romàntic.

I tant que va dir! i molt!.

dies grisos...

Desprès del fred insoportable, ha arribat els dies grisos, jo aquests dies m'han sentat de maravella, m'agrada la pluja i els tons que te el cel , però avui son més grisos que mai.

El panorama econòmic segueix igual o pitjor, la última mesura del govern central és eliminar les caixes, a Catalunya tenen una història de fa molts anys i fins ara ,amb la crisis, on es van dedicar a donar crèdits a molta gent que ara no poden pagar, les caixes es troben que el seu capital son locals, pisos etc , i son més agents inmobiliaris que banquers.

Hi han estudiosos que afirmen que estem en la 3a desamortizació, on el govern , al obligar a transformar les caixes en bancs, suposarà que les caixes de tota la vida acabin en mans de vés a saber qui, el que si se, és que algú en farà un bon negoci.

Tambè he escoltat que el model social que vivim al 1er mon , s'està desestabilitzant tant que poder arribar a una revolta social important, ja ho vivim a Tunísia , i Egipte va pel mateix camí.

Aquests exemples son de paisos amb governs autoritaris, on les llibertat estàn tan cohartades que el ciutadà està ja sense aire, aquí , on ens venen la moto que tenim llibrtats, jo cada vegada m'ho plantejo cada dia, si es veritat o no.

Com podem ser un país lliure si la tirania ve per el poder fàctic econòmic?.

Desprès de votar, llençem les nostres llibertat , a una sèrie de gent , que acaba mirant-se el seu melic i la seva única preocupació és el seu guany personal.

Ja ho veieu , avui és un dia trist i gris.

receptes senzilles

Una de les coses que m'està agradant al transcriure les receptes de fa un segle de Sant Mateu , és la senzillesa i economia que les dones santmatevanes cuinaven a les seves cuines.

Hi ha una olla de desdejuni que amb pocs ingredients, com uns cargolets, una flor de carbassó ( molt utilitzat per totes les dones de Sant Mateu ) i unes verdures de l'hort, es feia una olla molt saborosa.

En el temps de la meva àvia no hi havia globalització i per tant només hi havia a les botigues del poble poca cosa, tot era de casa.

Ara seria impensable poder-se proveir de algún producte fet per nosaltres, per poder posar a l'olla, vivim en pisos i no tenim ni un trocet de pati, com a molt un balcó.

Si l'economia fa un catacloc, que serà de nosaltres?.

Els meus avis eren pobres, molt pobres, treballaven de sol a sol , però sempre els vaig veure feliços sense cap discussió entre ells.Per tant , on és la nostra felicitat? en tot lo material que tenim?devegades tinc dubtes.

Les meves reflexions últimament son motivades de la comparativa que faig de com es vivia fa 80-90 anys i la vida d'ara.

Hi han avantatges e inconvenients en les formes de vida, ara qui viuria amb un sol llumet per tota la casa?o sense internet? o sense calefacció?, però entre un extrem i un altre hi han opcions vàlides i seríen magnífiques per no malbaratar energia.

Ho deixo aquí, cadascú que reflexioni sobre les meves paraules.

Crisis, crisis, crisis.....

Les notícies de cada dia no ens donen cap tipus d'esperança sobre el futur laboral de molts ciutadans del nostre país.

Les retallades de pressupostos, llistes d'atur, etc... ens fan pensar de com és complicada la situació econòmica.El que està clar és que el capitalisme ha arribat a les seves cotes més ingrates i abusives de tota la història, hem guanyat qualitat de vida, però a mi em sembla fictícia.

Us sembla qualitat de vida engreixar les arques dels bancs i caixes que aseguren els seus diners al paradissos fiscals i que paguen als seus alts directius pagues extraordinaries astronòmiques?.Com es menja això???

Hi han estudiosos de la situació que dieuen que cal fer un retrocés en l'economia ja que el model ha fracasat. Ha fracasat ja que s'ha basat en el mercat inmobiliari i que a més a més s'agreujarà amb la reducció de les extraccions petroleres.Estem en mans de les grans potencies i el pobre ciutadà no pot controlar aquest poder onmipotent.Bé rectifico, si podriem tenir poder atravès dels polítics però malhauradament també estan atrapats per aquest poder, ja que tenen hipoteques amb ells , amb els favors que els deuen no tenen cap tipus de indepedència d'acció.

Tot plegat em sembla una tiranía ferotge contra el ciutadà.

I per tant la crisis serà sempre per nosaltres, ja que els homes i les dones no som capaços de reac cionar i tallar de sotarel amb aquest problema, no som capaços de fer una vaga o de revel.lar-nos!.

I les empreses ho saben i fan el que els hi dona la gana, maltracten als treballadors, quan els valor més important és el treballador/a.

Tot val per aconseguir uns resultats bons, i deixen pel camí persones, esperançes, il.lusions, etc...

Tinc un amic que em diu sempre que s'han perdut els valors , que no hi ha justícia social, quina raó te!.

Se que soc molt pesimista, però la meva situació és complicada.

Començo , per fi, el llibre!!!!!!

Fa dos dies que he començat el llibre de cuina de Sant Mateu.

M'ha costat fer la primera pagina , tenia por de no fer-ho bé.

I al començar m'ha donat la força per fer-ho, ja rectificaré o corregiré, però el que està clar es que és complicat i és d'una responsabilitat extrema.Encara no tinc tot el material i cada vegada que investigo en un tema hi han més coses de que parlar...

Avui també he començat amb el blog i clar , tot és una novetat!!!!.

De moment el blog serà privat només per mi, ja el farè pùblic quan pugui.

Ara només probes i més probes...

Aiii !!! quins nervis!!!!