8 de març dia de la dona.

Com molts ja sabeu la meva situació personal laboral és delicada, però un dia com avui les meves pors, preguntes i els meus problemes afloren.

Avui, dia de la dona treballadora: Cada any diem el mateix: que no tenim els mateixos sous, que estem relegades a feines sense responsabilitat, que no podem conciliar feina i família... etc.. etc...

I demà?, avui sembla que tothom te bones intencions, però el dia a dia de les dones ens demostra que no cal només un dia.

Cal que es posi fil a l'agulla i es reguli una situació que perjudica a una part important de la població.

Ara que tenim una situació econòmica delicada , les dones tenim més problemes, moltes han de mantindre la seva llar, ja que el marit o parella s'ha quedat sense feina.Aquests homes que ara son mestressos de casa hauríen d'adonar-se que només treballant desde la igualtat arribarem a quotes de ciutadania justes.

Les dones hem arribat al mercat laboral , però jo em pregunto: A quin preu?, les tasques domèstiques hi son només per nosaltres? o les compartim al 50%?.

Jo crec que falta educació.Només cal mirar una estona la televisió i veure com les dones no surtim mai en el anuncis de cotxes, i sempre als de productes de neteja.

Aquests rols s'han d'acabar.

I si políticament no hi ha cap mesura ja podem plorar any rera any que ens falten drets, que el model de societat que estem escampant als quatre vents és de la dona ,a casa!.

Hauràn de pasar més d'una generació perque tot canviï.I no és gens fàcil , les nostres mares son les primeres que ens recorden que som les ames i senyores de casa nostre i que sense nosaltres res funciona.Elles van creixer amb la consigna de portar una casa, i ho han fet molt bé, ens han criat, han cosit, han fet moltes coses. Però hi han dones que volen una vida més enllà de bolquers i casoles.

I soc conscient que les dones som diferents dels homes en una qüestió molt important per la humanitat: la empatía.Les dones tenien una virtut que els homes no tenien, i és la de cuidadores de fills,aixó va fer que poguessin veure si les seves cries estaven bé o no.En èpoques ancestrals aixó va ser importantíssim per l'especie humana. Però avui en dia aquesta capacitat pot ser tant per una dona com per un home.Conec molts pares que s'encarreguen dels seus fills , igual o millor que la mare, per tant aixó ja no ens diferencía.

Per desgràcia el mon és dels homes, i les dones ens haurem de plantejar fer una revolució social si al final desprès de tantes jornades reivindicatives no ens trobem en igualtat amb l'home.

L'educació del nostres fills.

Educar amb valors és el més important de la nostra societat.Però avui en dia em qüestiono si això és així o no.

Només hem de veure com l'autoritat dels mestres i dels pares ha desaparegut i els nanos es crien sense cap rumb.

Com a tall d'exemple: ahir mateix, vaig sortir al meu balcó i vaig veure que uns nanos que venien d'excursió , a les mines de Gavà, el soroll que feien era espantós, es barallaven entre ells i es comportavem d'una manera histèrica, en un moment donat vaig veure com agafaven troços de les plantes del planterre de devant de casa i els destrosaven i se'l tiraven per sobre. Indignada vaig cridar-los que deixessin estar les plantes, i la seva reacció va ser enfotren's de mi.Vaig dir-los que cridessin al professor i aquest va treure el cap i li vaig comentar que els nanos estaven destrossant unes plantes, els va fer fora, es clar! però si no arribo a dir res de res els nens haguessin continuat fent de les seves.

Com pot ser que els nostres fills es comportin així?, És falta d'autoritat?, perqué estàn nerviosos contínuament?.

La meva teoria és que vivim en una societat d'inmediatesa i tot succeix molt ràpidament, i que les noves tecnologies ens estan portant a un caos mental important, la individualitat que genera un ordinador no es pot sustituir per el plaer de compartir vetllades amb els teus amics, ara el jovent es refugia a la seva habitació, i ho el seu mon, allunyat de la realitat, així ens trobem amb joves que ni volen estudiar , ni volen treballar, els hem mantingut en una bombolla de super-protecció que al final se'l menja.

En l'alimentació ja ha sorgit una filosofia de viure " slow" és a dir menjar lentament, en front del menjar ràpid i dels aliments preparats que son tant perjudicials per la nostra alimentació.

Però sempre apel.lem a la nostra vida estresada, i potser haurem de considerar que la antiga i sàvia dita de: " menjar poc i païr bé" és potser el que ens cal en aquests moments.

Donat que la crisis econòmica ens està posant en una situació molt complicada, potser caldrà canviar la forma de veure la vida i que tal com ens diu un anunci de mobles: " No és més ric qui més te, sinó el que menys necesita"

Valorar el que es te és una màxima que em perdut, i als nostres fills haurem de ensenyar-los que la vida està plena de petites coses més importants que un ordinador o un joc de consola.

També haurem d'ensenyar-los que l'autoritat és important per el seu desenvolupament com a futurs ciutadans.

Per tant demano a la societat educativa que s'eduqui amb més valors i evidentment , també crec, que tenir un ordinador a l'aula no és educatiu.

Les dones egipcies, ara amb més drets?

Avui s'ha dit que en uns dos mesos es reformarà la constitució i es faràn eleccions a Egipte.
Durant els reportatges que hem anat veient per les televisions, moltes dones han participat de la revolta que ha capgirat Egipte.
I ara? es tindran en compte els seus drets?,
No he pogut veure cap notícia al respecte, espero que apartir d'ara les dones egipcies es visualitzin i participin de la vida pública i social del seu país amb tots els drets.
Espero els vostres comentaris.

artesania

Fa anys que vaig descobrir que decorar caixes de fusta m'agradava molt.Les primeres les vaig regalar totes, era el meu present a un amic o familiar més íntim, havien estat en les meves mans i les havia anat transformant fins a convertir-se en una cosa bonica que el que ho rebia ( la majoria de les vegades) reconeixia el seu valor sentimental.
Ara les faig com a terapia , m'aillen dels problemes .
ara penjaré unes fotos a veure si us agraden.

Ens allunyem dels fogons?

Ens allunyem dels fogons?

Desde que el món és món l'alimentació ha anat canviant segons anava canviant els models de societat, si segles anteriors l'alimentació es basava en subsistència, avui en dia està reconegut que la gastronomia és un art de la mà de grans cuiners i cuineres.

Però el dia a dia de casa és diferent, amb l'incorparació de la dona en el mercat laboral, els nostres hàbits alimentaris han canviat.Enrera deixem els fogons fumenjants de les nostres mares i àvies i hem passat a la cuina ràpida i als plats preparats.

Els dietistes i nutricionistes reclamen que abusar dels plats preparats és llançar-se a una cuina que no conté els nutrients bàsics i que els conservants ( tant habituals en tots aquests productes ) siguin l'ingredient més comú.

Cuinar a casa nostra no te perqué ser un problema, a pesar de la poca conciliació familiar i laboral que tenim, el nostre rebost ha de tenir productes de temporada i tenim que elaborar els plats del dia a dia.

Cuinar no és un pèrdua de temps, és donar als teus, nutrients, amor i salut.Segurament els/les cuineres caseres no reben la recompensa del seu esforç, però estem tots d'acord que la nutrició és el pilar bàsic de la salut i així ho tenim que defendre.

Us animo a acostar-vos més als fogons, la notra salut està en joc.

Olleta de dejuni

Una de les menges més senzilles i econòmiques son les olletes de dejuni, a Sant Mateu la meva àvia quan anava a treballar al tros el seu dinar era una olleta que es feia al camp amb els ingredients que es trobaven allà.Unes bajoques, unes flors de carbassó, una tomateta, ceba, un grapadet d'arròs tot bullidet i ja estava una de les receptes més bones que he provat.

Aquesta recepta jo la posaría com a exemple de com antigament s'aprofitaven els recursos que es tenien a mà.No existia la globalització i per tant la gent consumia productes autòctons, com a molt arribava el bacallà salat que és un aliment que no es fa malbé, també arribava peix fresc, donat la proximitat de Vinaròs al poble.

A les cases santmatevanes es tenien practicament tots els recursos per una bona alimentació, blat, olives, carn de porc, gallines, conills , llet de les cabres, verdures de temporada, fruites, etc...

Però s'havia de treballar molt, no era com ara que anem al super i trobem la carn perfectament envasada i no cal alimentar-la, netejar els residuos que genera, matar-la i conservar-la.En contrapartida no sabem ni com l'han criat, per exemple en gàbies que els ofeguen, ni com l'han alimentat , pinsos que s'han fet de manera irregular i han suposat un perill per la salut humana.

Estem devant de un dilema important per la nostra alimentació, a diversos ajuntaments de l'àrea metropolitana s'ha demanat la creació d'horts urbans on la població pugui conrear els seus aliments, desprès de la cultura industrial on el sól s'ha prioritzat més per la industria que per l'agricultura , ara la nostra solució serà fer de pagesos per poder fer bullir l'olla.

A les zones rurals ho tenen clar, la terra és important i cal mantindre-la.

A les zones metropolitanes estem sotmesos per l'economia productiva i cada dia la dades de l'atur ens posen en una situació més precaria.

Us proposo que consumiu productes de la nostra terra i practiqueu l'alimentació el més natural posible.

Bon profit!.

Egipte

Estic veient en directe les imatges d'Egipte i estic esgarrifada.

La situació és molt crítica i s'ha convertit en una batalla campal, desde la televisió es veuen els ciutadans tirant-se pedres i ho han definit com a batalla a l'estil medieval.

Tiren cóctels molotovs i un ha provocat un petit incendi al Museu egipci.Fa 20 anys vaig anar a Egipte i en aquella época al món hi havia la guerra del golf i els hotels estaven plens de soldats norteamericans.

Durant aquell viatge vaig sortir-me de les rutes establertes pels guies locals i vam llogar un taxi que ens va portar a llocs gens turístics, vaig veure l'Egipte real i realment hi havia molta misèria.

Fa una setmana va esclatar la revolta del poble , contagiada per l'efecte de Tuníssia, ara molts països del món están demanant que el president Mubarak marxi, però alhora hi ha un perill greu , ja que Egipte és un dels aliats d'Israel, i un buit de poder a la zona posarà a Israel en una situació perillosa ja que Egipte i Jordania son amics dels jueus, i ara pot esdevenir de tot.

És prou conegut el poder d'Israel , tant a EEUU com a la resta del món, de fet ningú ha sigut capaç de tocar-li el crostó als seus amics jueus, per la seva política represora als palestins, es vulneren el drets humans i tothom calla.Ara potser es farà justícia , donat que Israel , en mig de zona àrab, està en una situació delicada, però tot plegat ens acabarà afectant a la resta del món , pensem que el Canal de Suez és la entrada principal del petroli i la nostra vida s'aturaría totalment sense l'or negre.

M'engoixa una mica tot plegat, aquest 2011 ha començat convuls, a nivell polític, social i fins i tot la natura ens mostra la seva cara més ferotge com a Australia.

Potser hi hauràn més revoltes a tot el món , pensem en les injustícies que es produeixen dia a dia a molts països i els rics son més rics i els pobres no tenen opcions.

Ahir veia un reportatge de Ginea al canal 33 i realment a Àfrica culpen a Europa dels seus mals, durant molt temps vam fer-los esclaus, i ens vam aprofitar dels seus recursos naturals .

M'agradaría molt que aquests fets que succeixen al món ens faci reflexionar i que siguem més justos i que no hi hagin més desigualtats.

Estem devant d'un gran canvi mundial?.

teràpia blogquera....

Diuen que xerrar és la millor teràpia , que t'escoltin és reconfortant.Això és el que fan els psicolegs no?, escoltar, però solen tenir poca conversa.

Jo penso que un bon amic és la millor teràpia, sap escoltar i a més a més et dona la seva visió de la situació, ho pot fer perqué et coneix i sap els teus secrets i els teus pensaments més intims.

I com anem a parar als psicòlegs?, perqué no sabem sortir de les nostres engoixes?

La ment humana és complicada , o és la vida complicada?, que és el que més ens preocupa?

Les enquestes sempre posen la situació econòmica , com a primera preocupació de la gent, arribar a final de mes i pagar totes les factures que generem és complicat cada vegada més.Jo que tinc pocs capricis només he de pagar llum, aigua, gas , telèfon i casa , però deu ni do quines despesses!!.

I penso que és el més bàsic, ja no pretenc anar a sopar fora cada setmana, ni portar roba cara, ni tants i tants capricis que molta gent te.

Potser caldrà precindir de més coses , però és just, no tenir al menys el més bàsic?

La riquesa al mon està mal repartida i els que més en tenen se'l guarden i n'acumulen més, sembla ser que els grans bancs tenen grans fortunes als paradissos fiscals, amb aquests diners s'acabaríen les desigualtats al món.

Això em porta al principi, terapies de xerrar, almenys ho trec de dins...

velocitat limitada

Correm, correm, la vida ens fa correr constantment, i ens limiten continuament.Tot conductor sap que hi ha una velocitat per cada tram de la via on circulem, això ens ho dona l'experiencia, es veritat, i que quan ets un conductor novell et cal seguir les indicacions de velocitat i altres senyals de trafic.

Però de vegades les indicacions son massa prudents, hi ha trams que et manen anar a 40Km/h i és totalment factible anar fins a 60.

A la zona 80Km , desde que hi ha la limitació , he estat a punt d'un accident més d'una vegada, abans tothom portava una velocitat homogènia, ara quan s'arriba a l'alçada dels panells informadors i que amaguen els radars, els cotxes frenen de cop.Això provoca més perill que la velocitat més homogènia, el que crec que s'ha de perseguir son els conductors que amb greu perill per els altres conductors, van a velocitats excesives, aquests sí que son un perill pùblic i cal perseguir-los , multar-los i tancar-los a la garjola.

A tot això que vull dir?, doncs el que més fa falta a les carreteres és educació viaria, incorporar-se a una via de vegades és perillòs ja que no hi ha cap cotxe que sigui prou educat i et deixi incorporar tranquil.lament, ho has de fer a la brava amb el perill que comporta.Si fossim tots més conscients que les vies pùbliques son de tots, tothom circularía amb seguretat