Jo penso que un bon amic és la millor teràpia, sap escoltar i a més a més et dona la seva visió de la situació, ho pot fer perqué et coneix i sap els teus secrets i els teus pensaments més intims.
I com anem a parar als psicòlegs?, perqué no sabem sortir de les nostres engoixes?
La ment humana és complicada , o és la vida complicada?, que és el que més ens preocupa?
Les enquestes sempre posen la situació econòmica , com a primera preocupació de la gent, arribar a final de mes i pagar totes les factures que generem és complicat cada vegada més.Jo que tinc pocs capricis només he de pagar llum, aigua, gas , telèfon i casa , però deu ni do quines despesses!!.
I penso que és el més bàsic, ja no pretenc anar a sopar fora cada setmana, ni portar roba cara, ni tants i tants capricis que molta gent te.
Potser caldrà precindir de més coses , però és just, no tenir al menys el més bàsic?
La riquesa al mon està mal repartida i els que més en tenen se'l guarden i n'acumulen més, sembla ser que els grans bancs tenen grans fortunes als paradissos fiscals, amb aquests diners s'acabaríen les desigualtats al món.
Això em porta al principi, terapies de xerrar, almenys ho trec de dins...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada