L'educació del nostres fills.

Educar amb valors és el més important de la nostra societat.Però avui en dia em qüestiono si això és així o no.

Només hem de veure com l'autoritat dels mestres i dels pares ha desaparegut i els nanos es crien sense cap rumb.

Com a tall d'exemple: ahir mateix, vaig sortir al meu balcó i vaig veure que uns nanos que venien d'excursió , a les mines de Gavà, el soroll que feien era espantós, es barallaven entre ells i es comportavem d'una manera histèrica, en un moment donat vaig veure com agafaven troços de les plantes del planterre de devant de casa i els destrosaven i se'l tiraven per sobre. Indignada vaig cridar-los que deixessin estar les plantes, i la seva reacció va ser enfotren's de mi.Vaig dir-los que cridessin al professor i aquest va treure el cap i li vaig comentar que els nanos estaven destrossant unes plantes, els va fer fora, es clar! però si no arribo a dir res de res els nens haguessin continuat fent de les seves.

Com pot ser que els nostres fills es comportin així?, És falta d'autoritat?, perqué estàn nerviosos contínuament?.

La meva teoria és que vivim en una societat d'inmediatesa i tot succeix molt ràpidament, i que les noves tecnologies ens estan portant a un caos mental important, la individualitat que genera un ordinador no es pot sustituir per el plaer de compartir vetllades amb els teus amics, ara el jovent es refugia a la seva habitació, i ho el seu mon, allunyat de la realitat, així ens trobem amb joves que ni volen estudiar , ni volen treballar, els hem mantingut en una bombolla de super-protecció que al final se'l menja.

En l'alimentació ja ha sorgit una filosofia de viure " slow" és a dir menjar lentament, en front del menjar ràpid i dels aliments preparats que son tant perjudicials per la nostra alimentació.

Però sempre apel.lem a la nostra vida estresada, i potser haurem de considerar que la antiga i sàvia dita de: " menjar poc i païr bé" és potser el que ens cal en aquests moments.

Donat que la crisis econòmica ens està posant en una situació molt complicada, potser caldrà canviar la forma de veure la vida i que tal com ens diu un anunci de mobles: " No és més ric qui més te, sinó el que menys necesita"

Valorar el que es te és una màxima que em perdut, i als nostres fills haurem de ensenyar-los que la vida està plena de petites coses més importants que un ordinador o un joc de consola.

També haurem d'ensenyar-los que l'autoritat és important per el seu desenvolupament com a futurs ciutadans.

Per tant demano a la societat educativa que s'eduqui amb més valors i evidentment , també crec, que tenir un ordinador a l'aula no és educatiu.