Olleta de dejuni

Una de les menges més senzilles i econòmiques son les olletes de dejuni, a Sant Mateu la meva àvia quan anava a treballar al tros el seu dinar era una olleta que es feia al camp amb els ingredients que es trobaven allà.Unes bajoques, unes flors de carbassó, una tomateta, ceba, un grapadet d'arròs tot bullidet i ja estava una de les receptes més bones que he provat.

Aquesta recepta jo la posaría com a exemple de com antigament s'aprofitaven els recursos que es tenien a mà.No existia la globalització i per tant la gent consumia productes autòctons, com a molt arribava el bacallà salat que és un aliment que no es fa malbé, també arribava peix fresc, donat la proximitat de Vinaròs al poble.

A les cases santmatevanes es tenien practicament tots els recursos per una bona alimentació, blat, olives, carn de porc, gallines, conills , llet de les cabres, verdures de temporada, fruites, etc...

Però s'havia de treballar molt, no era com ara que anem al super i trobem la carn perfectament envasada i no cal alimentar-la, netejar els residuos que genera, matar-la i conservar-la.En contrapartida no sabem ni com l'han criat, per exemple en gàbies que els ofeguen, ni com l'han alimentat , pinsos que s'han fet de manera irregular i han suposat un perill per la salut humana.

Estem devant de un dilema important per la nostra alimentació, a diversos ajuntaments de l'àrea metropolitana s'ha demanat la creació d'horts urbans on la població pugui conrear els seus aliments, desprès de la cultura industrial on el sól s'ha prioritzat més per la industria que per l'agricultura , ara la nostra solució serà fer de pagesos per poder fer bullir l'olla.

A les zones rurals ho tenen clar, la terra és important i cal mantindre-la.

A les zones metropolitanes estem sotmesos per l'economia productiva i cada dia la dades de l'atur ens posen en una situació més precaria.

Us proposo que consumiu productes de la nostra terra i practiqueu l'alimentació el més natural posible.

Bon profit!.